Programació d'abril'16 carregada d'actes!

El Casal Cultural Jaume I Pedreguer organitza un abril ple d'actes als que us convidem a tots a participar. 

El dissabte 2 d'abril a les 9:30h el Casal Cultural Jaume I Pedreguer organitza la 4ª edició de VIVIU, TAST DE VINS DEL TERRENY. Cita obligada per a tots aquells enamorats dels vins de la nostra terra.

Antoni Miró recrea plàsticament, amb atreviment i valentia, un fet històric del qual Alcoi, la seua ciutat natal, fou testimoni durant la malaurada Guerra Civil, la instal·lació a la ciutat de l'Hospital Sueco-Noruec, creat finançat i servit per voluntaris escandinaus. Però la seua obra, compromesa amb la història fins al moll de l'os, va més enllà en presentar-li a l'espectador un seguit d'imatges que recontrueixen, pas a pas, cadascun dels fets més significatius i colpidors d'aquesta magnifica història de solidaritat universal, de la qual la República fou dipositària l'any 1937.

Inauguració divendres 8 d'abril a les 20h. L'exposició romandrà oberta fins el 29 d'abril de dilluns a divendres de 19h a 21h.

---

---

El Casal Jaume I Pedreguer organitza IV VIVIU, Tast de vins del terreny

TIQUETS A LA VENDA FINS 31 DE MARÇ
CASAL CULTURAL JAUME I PEDREGUER
GRÀFIQUES AVELLÀ
CASA DE LA CULTURA PEDREGUER
PREUS
ESMORZAR	INSCRIPCIÓ ELABORADORS DE VI
10€	8€
Inclou un lot per al tast	Inclou un lot per al tast
Notes:
1. Tots els elaboradores hauran de ser de Pedreguer
2. El raïm utilitzat per elaborar els vins ha de ser de ceps sembrats a la Marina Alta
3. En la modalitat de criança, els vins han d’haver estat com a mínim un any dins la bota. En la resta de categories els vins ha de ser de la collita 2015.
4. Cada elaborador podrá participar en les categories que vulga, diferenciant si és vitivinicultor (cultiva els ceps i elabora el vi) o vinicultor (elabora el vi).
5. L’organització recollirà 4 botelles de cada vi presentat.
6. Els interessats en participar s’hauran d’apuntar a la Casa de la Cultura o al Casal Cultural Jaume I Pedreguer, fins dijous 31 de març.
7. L’organització es reserva el dret de fer els canvis necessaris per millorar el tast.

Volem agraïr a Ajuntament de Pedreguer, Gràfiques Avellà, Supermercats Masymas i Rolser el recolzament en aquest acte, gràcies per fer possible VIVIU.

Vine i gaudeix amb el vi de la nostra terra, vine i gaudeix VIVIU.

Mabel Lozano presenta el documental "Chicas Nuevas 24 Horas" en Pedreguer amb gran participació de públic

El passat 3 de març en el Espai Cultural de Pedreguer es va presentar el documental nominat als Goya 2016 "CHICAS NUEVAS 24 HORAS". L'acte va comptar amb la participació de Mabel Lozano actriu, presentadora i directora del documental i Irene Ballester, professora de la Univ.de València i Doctora en Història de l'Art.

El Casal agraeix a tots la gran acollida de públic obtingut i us convidem a lluitar amb aquesta xacra social que és la tracta de persones.

Jovi Lozano presenta el llibre "El traductor" en el Casal

El divendres 11 de març a les 20hores presentem en el Casal el llibre “El traductor” de l’escriptor Jovi Lozano.

Jovi Lozano-Seser ens presenta un quadre gens afalagador de les comarques del sud valencià colonitzades per la pitjor subcultura britànica i el marxandatge turístic espanyol, i en fa una radiografia àcida, hilarant. El conjunt de llibres és una suma d’escenes esperpèntiques, amb ocurrències insòlites d’una inventiva inesgotable.

El llenguatge del traductor és un continuat exercici de segregació d’una imatgeria hiperbòlica. Del protagonista ens diu el narrador, en un moment donat, que s’havia colpejat “l’estómac amb concisió amb un tiple curri amb un doble de pebre i un tant més de vitet” i que “[tenia] l’esquena xopa; les aixelles, unes incipients cascades de Niàgara o d’Igu i azú o totes dues rajant alhora”.

Cal reconèixer la capacitat de l’autor per traure punta de cada situació, de la facilitat per establir símils xocants, per recrear escenaris i situacions amb ironia fecunda, per subratllar, amb causticitat, realitats quotidianes. Igual pot ser un plat de menjar, un lloc conegut, una cançó popular o una experiència de viatge amb Ryanair. I, per descomptat, tot el que gira al voltant del món literari.

Més enllà de la perspectiva d’humor, estem davant d’una novel·la que, com exposa l’autor en l’obra, ens mostra la mirada d’un personatge gens tòpic: un jove obès amb les dificultats vitals corresponents; ens situa també en una realitat actual, temporalment parlant, i en una geografia poc novel·lada. Veure escenes que transcorren a Xaló, a Benidorm, a Altea i a Alacant no és gens habitual en la nostra literatura. Ni en la nostra, ni en cap altra. Hi ha com una mena de pudor o de prejudici d’abordar realitats que formen part d’allò que les oficines de turisme anomenen la Costa Blanca. L’autor resumeix Benidorm com ”l’ecosistema endèmic de Maria Jesús, ‘su acordeón’ i també de seus ‘pajaritos’. El poble on visqué i morí Manolo Escobar. L’indret amb l’hotel més alt d’Europa i l’índex més baix de desocupació hostalera de tot el continent. La seu del Benidorm Palace i del major nombre de saunes gais per metre quadrat d’Europa. La ciutat on estiueja Belén Esteban i el 80% de la població del Regne Unit en edat fèrtil o estèril”.

Un dels aspectes centrals d’El traductor gira al voltant del món literari, bo i destacant la quantitat de falsies, esnobisme i frivolitats que el caracteritza. I tòpics: un dels punt més reeixits de la mirada de Jovio Lozano és la causticitat amb què dilueix els llocs comuns, siguen literaris, musicals, publicitaris, cinematogràfics, identitaris…” “L’autèntic esperit valencià —es depenja en un moment donat— no és el fester, ni el balafiador, ni el secessionista, ni tan sols l’arrosser. L’autèntic esperit valencià és el piròman. I és just sota les flamarades on trobem la penitència. I l’addicció”. Cada paràgraf de la novel·la s’encara amb algun fet que transforma en una situació esbojarrada, o desvergonyida o d’una hilaritat hiperbòlica. Però no és una simple compilació d’acudits feliços.

L’autor ens enfronta amb un fet capital: és possible crear en els nostres dies? És possible cultivar la fantasia? Assetjats d’eslògans, d’escenes, de paraules, de situacions, no tenim la imaginació debilitada o atrofiada? I encara, per aquesta dificultat: estem condemnats a tenir una vida xata? Una vida mediocre?

Aquests i altres interrogants llança aquesta obra del tot recomanable, sorprenent i divertida. Una mirada original i una veu nova en les nostres lletres.